Quadre comparatiu entre els pluralistes

	Empèdocles d'Agrigent	Anaxàgores	Leucip i Demòcrit
Punts comuns: concilien la imatge dinàmica de la physis d'Heràclit amb els principis lògics de no contradicció de Parmènides (conciliadors). Creuen que la realitat està formada per diferents elements que moguts per una força s'uneixen o separen formant la realitat i no a partir de transformacions(pluralistes). La natura s'estructura de forma mecànica (mecanicistes).
Elements originaris	Aigua, aire, terra i foc	Homeomeries, petites llavors amb una petita part de tot allò que existeix	Àtoms, són indivisibles, eterns, es mouen en el buit.
Força que els combina	L'amor els uneix i la discòrdia els disgrega.	El Nous, intel·ligència ordenadora, controla les combinacions de les homeomeries.	L'atzar i la necessitat guien els moviments dels àtoms, com la mort, el naixement i altres fenomens de la natura.

Quadre comparatiu entre Heràclit i Parmènides

	Heràclit	Parmènides
Punts comuns: introdueixen la diferència entre aparença i realitat, fan servir principis de tipus lògic i comencen a fer una conceptualització dels conceptes.
Imatge de la realitat	Dinàmica, sotmesa a un constant moviment i a una lluita de contraris conforme una mesura, la raó.	Estàtica, una, sense principi ni fi, contínua.
Primer principi de la natura	El foc	L'ésser
Com coneixem la realitat?	Amb l'ajuda de la raó.	A partir d'un raonament lògic.
És possible i lògic el canvi?	Sí. La realitat és dinàmica, tot flueix com un riu.	No. L'ésser és estàtic, ja que sinó hauria de fer un canvi cap al no-ésser, que no existeix.

Comentari de text. Tales de Milet

«La majoria dels qui filosofaren per primera vegada consideraren que els únics principis de totes les coses eren d’espècie material. Allò a partir del qual existeixen totes les coses, allò primer a partir del qual es generen i el terme en què es corrompen, quedant la substància mentre canvien els accidents, diuen que és l’element i el principi de les coses que existeixen; per això consideren que res es genera ni es corromp, car tal naturalesa es conserva sempre... Ha d’haver-hi, doncs, alguna naturalesa única o múltiple a partir de la qual es generen les altres coses, conservant-se ella mateixa. No tots diuen el mateix sobre el nombre i l’espècie de tal principi, sinó que Tales, qui va iniciar aquesta filosofia, sosté que és l’aigua (i per això també manifestà que la terra està sobre aigua). Tal vegada arribà a aquesta concepció en observar que totes les coses tenen un aliment humit i que la calor es produeix i es manté en la humitat (ja que allò a partir del qual es generen les coses és el principi de totes elles). Per això, arribà a aquesta concepció i també perquè totes les llavors són de naturalesa humida i l’aigua és el principi natural de les coses humides. »                   Aristòtil, Metafísica I 3, 983b

En el text, Aristòtil parla dels primers filòsofs, que són els primers en qüestionar les explicacions mítiques i en busquen unes de més lògiques. Aquests filòsofs es dediquen a buscar una realitat permanent i bàsica dins la natura i a trobar lleis racionals que puguin explicar la natura.

En concret, el text es refereix a lescola de Milet, que es coneixen com a pensadors físics, ja que, com diu en el text, identifiquen l'arché amb quelcom material: "els únics principis de totes les coses eren d'espècie material".

L'arché és el principi originari, és a dir, "allò a partir del qual existeixen totes les coses". Aquesta substància és permanent i origina tot el que existeix sense esgotar-se mai. 

Per acabar, Aristòtil es refereix a Tales de Milet com el primer filòsof a definir l'origen de tot. En aquest cas, tal com diu en el text, Tales identifica l'arché amb l'aigua i això ho demostra amb diferents arguments; ell observa el món que l'envolta i s'adona que tot conté aigua, com ara el menjar o que l'aigua provoca canvis de temperatura, per exemple. Així, ell veu que l'aigua és necessària per a que hi hagi vida. 

A partir d'aquestes justificacions, ell arriba a la conclusió de que tot prové de l'aigua i que la terra flota sobre l'aigua.