Carta a Meneceu-Epicur

Dins la carta d’Epicur a Meneceu, s’hi troba la base ideològica i les característiques de l’epicureisme.

La carta comença remarcant que sempre s’ha de fer filosofia per aspirar a la saviesa, ja siguis vell o jove, amb l’objectiu de la felicitat. La felicitat és la finalitat de la vida i allò que tothom busca i necessita tenir.

Epicur diu que la felicitat és el bé més gran i s’ha de perseguir. En canvi, les preocupacions innecessàries s’han de rebutjar; com explica a continuació.

Per començar, explica que la por als Déus és irracional encara que s’accepti la seva existència, ja que no participen en la nostra vida de manera positiva ni negativa, així que no té sentit venerar-los o tenir-los por.

També explica que no hem de preocupar-nos o tenir por a la mort perquè mai la presentarem; si en la mort desapareix tota sensació, mai la sentirem ni la viurem. Això provoca que visquem una vida feliç, ja que no ens preocuparem per la mort. Llavors Epicur fa una distinció entre la gent que veu la mort com un alliberament de la vida i els savis, que ni temen ni la mort ni la vida sinó que escullen el que aporta més felicitat. En poques paraules, s’ha de viure amb una percepció en busca del plaer més gran a la vida sense témer ni a la vida ni a la mort, que és cosa de ximples.

Una altra preocupació sense sentit és el destí, ja que no està tot sobre les nostres mans.

Un cop explicat això, Epicur presenta els diferents tipus de plaers. Els primers són naturals i necessaris, després apareixen els naturals i no necessaris i per últim els no naturals i no necessaris. Partint del coneixement dels homes s’ha de triar el plaer que aconseguirà l’equilibri i felicitat de l’ànima.

El plaer aconsegueix una vida feliç però n’hem de triar els més adequats. Fins i tot hem de rebutjar els plaers que a la llarga ens aportin dolor i acceptar els dolors que finalment ens aportaran plaer. La felicitat només s’aconsegueix tenint un bon judici que ens permeti valorar l’elecció que ens aporti el plaer que duri més.

Llavors diu que els plaers que s’han de viure dia a dia són els naturals i necessaris, el mínim que necessitem, sense abundància i llavors cada cert temps, els naturals i no necessaris, com ara un banquet, ens produiran molta més satisfacció que si els mengéssim cada dia. El que aporta la felicitat és l’ús de la raó dins les eleccions dels plaers, el seny.

Per Epicur, el seny és la virtut més important, juntament amb l’honestedat i la justícia que s’aconsegueixen amb el plaer.

Hi ha coses que no podem controlar però tot allò que depèn de nosaltres hem de controlar fent una bona elecció. No ens hem de preocupar per tot el que decideix l’atzar perquè està fora de les nostres mans.

Si es considera tot això, es viurà una vida plena de significat i felicitat.

Petit comentari:

La filosofia epicureista planteja una ideologia relativament senzilla de seguir. Aconseguirem l’equilibri i tranquil·litat si seguim sempre els plaers naturals i necessaris i evitant el dolor. Proposa rebutjar moltes de les coses que fins i tot avui en dia es consideren els plaers més grans com ara el luxe, la fama, els diners i el consum desmesurat. En canvi, comparteixo amb Epicur la idea que el que hem de buscar és la felicitat dins la moderació i el mínim necessari, vivint algun luxe de tant en tant. La clau és saber escollir el que ens aportarà el plaer que ens duri més.

Penso que aquesta és una bona percepció de la vida que ens pot aportar felicitat si sabem triar el plaer correcte.

En el següent vídeo s'explica la filosofia d'Epicur i el seu significat i aplicació que té en el present.