Filosofia del Renaixement

EL PENSAMENT HUMANISTA

Els humanistes van impulsar la recuperació de la cultura clàssica per afavorir l'educació i per renovar  la societat. Van criticar el paper de l’església i del poder. Van destacar el paper de la lògica, l'estètica, les emocions,... oblidades en la filosofia escolàstica medieval. Es recupera importància de l’home.

Els humanistes van ser pensadors cristians, però també crítics amb el funcionament de la jerarquia religiosa, la seva moralitat i costums. Van ser defensors de la llibertat i la racionalitat, però van rebutjar la reforma de Luter. 

ÈPOCA DE CARÀCTER INDIVIDUALISTA

El Renaixement és una època de caracter individualista perquè comencen a exaltar els valors individuals. L’home medieval només tenia sentit en comunitat però el nou home es desenvolupa com a individu i busca el seu propi èxit.

El luteranisme considerava la salvació com un fet individual, resultat de la relació directa entre Déu i l'individu, sense intermediaris. És un reflex de la mentalitat de l'època.

EL GOVERNANT PERFECTE DE MAQUIAVEL
El governant perfecte ha de ser algú fort que mantingui la seva autoritat amb fermesa i no estigui condicionat per la moral i el cristianisme en la seva actuació política. Cal preservar l’Estat per davant dels individus i les creences. Tot el mitjà que persegueixi aquest fi serà justificat en l’ordre polític, sempre que persegueixi el bé de l’estat.

Al governant se li ha de tenir por i aquest ha de fer sevir de manera hàbil l’estratègia i la diplomàcia o violència amb els altres estats.

DIFERÈNCIA ENTRE LA FILOSOFIA POLÍTICA DE MAQUIAVEL I THOMAS MORE

Maquiavel defensa el bé de l’Estat davant de tot. Per a ell, cal deixar enrere la moral i diferenciar-la de la política. Tot està justificat si l'objectiu és millorar i preservar l'Estat, fins i tot la violència cap el poble.
Això el diferencia totalment de Thomas More, ja que per ell s'ha de complir i donar drets al poble. S'ha d'eliminar la propietat privada, reduir la jornada laboral, etc. A més defensa un hedonisme on l'objectiu és la felicitat en el plaer. 
Mentre Maquiavel defensa l'Estat per davant de tot, Thomas More defensa el poble i els ciutadans davant de l'Estat.

LA NOVA CIÈNCIA

La nova ciència trenca amb la física aristotèlica perquè la segona defensava que la Terra es troba en el centre de l’univers i la diferència entre el món sublunar i el supralunar. En aquesta època es troben discordances d’aquesta teoria i les noves observacions i estudis xocaven amb la seva visió. A més les noves idees sobre l'univers desordenat i infinit va xocar amb els postulats de l'església, que va perseguir tota opinió contrària. La física aristotèlica es basava en l’especulació, tenia només un fonament teòric perquè no es podia observar ni demostrar i era finalista.

En canvi la nova ciència es basava en l’experimentació, no era finalista i es podia demostrar i aplicar, era teoricopràctica.












MECANICISME
La concepció mecanicista interpreta que l'univers és com un gran mecanisme, semblant a un rellotge, en què tot el que passa seguint unes regularitats que cal entendre i expressar matemàticament: les lleis.

GALILEU I LA FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

Galileu defensa que l'univers està escrit en llenguatge matemàtic, sense el qual no el podem comprendre. També afirma que l'experiència ha d’adquirir importància sobre les teories. Ara bé, també remarca la importància de la teoria que explica les diferents observacions que es poden fer.

Només el raonament dóna ple sentit a les observacions. Teoria i experiència van directament unides en qualsevol acció de coneixement en general i científic en particular. Mètode hipotètic, deductiu, experimental.

EL CONEIXEMENT DE MONTAIGNE
La nova ciència que acaba amb la visió aristotèlica col·loca l’home separat del centre del món i demostra la seva feble raó i els sentits enganyosos. L’home és dèbil i no pot conèixer la realitat.

Adopta una posició escèptica no conformista, sinó de cautela i suspensió del judici davant totes les visions. El savi ha de dubtar de tot.

Per Montaigne, no hi ha proposicions certes i indubtables. Els sentits ens enganyen i són subjectius, ens mostren una realitat que sempre varia. La raó no pot arribar a principis fixos i immutables. La realitat fluctua i el coneixement permanent és impossible.

MONTAIGNE I DESCARTES
Montaigne és important en relació a Descartes perquè moltes idees de Descartes parteixen d’aquí. Montaigne diu que el prejudici fa que rebutgem pràctiques llunyanes a la tradició, el que ens fa estancar; cal actuar amb prudència i tolerància.

Descartes no pot acceptar aquesta paràlisi del progrés i del coneixement. Busca la certesa de les proposicions indubtables. Per aconseguir això cal superar les dificultats que exposa Montaigne en la seva reflexió.

ACADÈMICA PLATÒNICA DE FLORÈNCIA

Cosimo de Mèdici va crear l'Acadèmia platònica de Florència per recuperar el veritable pensament de Plató.  Les preocupacions principals són la inquietud per la bellesa de la realitat i la comprensió de l'univers com una cosa harmònica, interpretable a través de les matemàtiques.

La reflexió sobre la singularitat col·loca l'ésser humà per sobre de la resta d'éssers i li confereix una especial dignitat.

RÀPIDA DIFUSIÓ DEL RENAIXEMENT I HUMANISME

Aquesta època va coincidir amb la creació de la imprenta. Això va causar que totes aquestes idees relacionades amb l'humanisme i la nova ciència es poguessin difondre ràpidament i va poder arribar a diferents països.

LA BURGESIA
Durant el Renaixement predomina la burgesia. Irromp amb força a les ciutats italianes i participa directament dels canvis de la seva època. L'educació esdevé un signe identificatiu de l'home amb èxit personal i el diferència de les classes populars, per això la burgesia la valora tant.