Racionalistes post cartesians

Concepte	Descartes	Spinoza	Leibniz
Definició de substància.......................................................................................	Allò que existeix per si mateix, sense la necessitat d’existència de cap altra cosa més que Déu	Allò que existeix per si mateix, és a dir, només Déu es considera “substància”. Segons ell mateix “allò que és en si i es defineix per si”	Allò individual del que es prediquen atributs. La substància és activitat i forma la realitat.
Tipus de substància	-Déu (substància infinita) -Res cognitans (substància pensat, allò capaç de pensar) -Res extensa (els cossos materials o tot allò que ocupa extensió, la substància extensa)	Només hi ha una substància: Déu. El que havia sigut classificat per Descartes com pensament i extensió són atributs de la mateixa substància. Spinoza trenca amb el dualisme: el cos i la ment formen part de la mateixa totalitat.	Mònades, unitats simples. Són els elements de les coses i formen compostos. Són també inextenses i indivisibles i posseeixen percepció.
Mètode	Segueix un sistema deductiu basat en quatre fases, l’evidència (idees clares i distintes), l’anàlisi (reduir al mínim el coneixement), la síntesi (construir el conjunt) i la revisió del coneixement. Té l’objectiu de trobar el coneixement veritable i segur.	Es segueix un mètode deductiu i geomètric percebent la realitat com una sola substància (Déu).	També segueix un sistema deductiu. Parteix de les proposicions analítiques, on el predicat ja està contingut en el subjecte. Per exemple: “tot triangle equilàter té tres angles iguals”.
Forma de coneixement	A partir del dubte es pot arribar al coneixement. Comença dubtant de tot i així buscar una proposició o una veritat absoluta. A partir d’aquesta veritat construeix la resta del coneixement.	El coneixement s’aconsegueix a partir d’idees individuals que, connectant-les ens ofereixen prou intuïció per conèixer el total i general de tot.	Les raons necessiten una raó anterior per ser intel·ligibles. Cal trobar un fet que sigui la seva pròpia raó, Déu. Per tant totes les veritats de fet en Déu són veritats de raó.
Concepte de Déu	Déu existeix i és la bondat  i la perfecció absoluta.	Tota substància és Déu, un ésser infinit, l’únic que pot existir per si mateix.	És la perfecció absoluta. És qui crea i destrueix les mònades per composició o descomposició.
Concepció de la naturalesa	L’home està compost per dues substàncies, la substància extensa i la substància pensant. Aquestes deus interactuen a través de la glàndula pineal, situada en mig del cervell.	Tot està format per una mateixa substància, Déu. Cos i ment són inseparables	Tot està format per mònades que s’agrupen per formar compostos, així composant la realitat. Aquestes s’organitzen en harmonia, com l’harmonia entre l’ànima i el cos de l’home.
Llibertat humana	Defensa la llibertat humana. Com creu en la dualitat de l’home, el cos està governat per les lleis mecàniques (mecanicisme) però l’ànima és lliure i pot trobar el coneixement.	Comprendre la realitat és el que proporciona llibertat a través de Déu. Per tant la llibertat s’aconsegueix a partir del coneixement que ens aporta la llum de la raó.	No existeix la llibertat total. Això és a causa de l’harmonia i determinista que defensa Leibniz.
Altres idees	Quan Descartes busca el coneixement comença posant-ho tot en dubte. Llavors troba una proposició indubtable (penso, així que existeixo). A partir d’aquí vol demostrar l’existència d’un Déu bondadós per construir la resta del coneixement.	Creu que l’objectiu de la filosofia és trobar el coneixement, el que ens acostarà a la felicitat. Així doncs, l’objectiu és trobar la felicitat, no la veritat. És un objectiu ètic.	Va inventar el sistema binari, base de totes les arquitectures de computació actuals. Per això se’l pot considerar l’avi de la informàtica.