dissabte, 4 de maig del 2019

Spinoza i la llibertat humana


“Si los hombres no tuviesen experiencia de que hacemos muchas cosas de que después nos arrepentimos, y de que a menudo, cuando hay en nosotros conflicto entre afectos contrarios, reconocemos lo que es mejor y hacemos lo que es peor, nada impediría que creyesen que lo hacemos todo libremente. Así, el niño cree que apetece libremente la leche, el muchacho irritado, que quiere libremente la venganza, y el tímido, la fuga. También el ebrio cree decir por libre decisión del alma lo que, ya sobrio, quisiera haber callado, y asimismo el que delira, la charlatana, el niño, y otros muchos de esta laya creen hablar por libre decisión del alma, siendo así que no pueden reprimir el impulso que les hace hablar. De modo que la experiencia misma, no menos claramente que la razón, enseña que los hombres creen ser libres sólo a causa de que son conscientes de sus acciones, e ignorantes de las causas que las determinan, y, además porque las decisiones del alma no son otra cosa que los apetitos mismos.” 
B. SpinozaÈtica demostrada segons l’ordre geomètric.
En aquest fragment que va escriure Spinoza, ell explica que els homes creuen en una llibertat que no és del tot real.
Spinoza és un filòsof holandés del segle XVII. Per entendre millor les seves idees principals, recomano l’activitat anterior a aquest comentari, una taula on comparo a Spinoza, Descartes i Leibniz. També recomanaria mirar aquest video.

Comença indicant que sense l’experiència de l’equivocació, sense haver escollit una opció errònia, es pot pensar que som lliures. Això és una visió equivocada, ja que si no haguès escollit aquella opció i n’haguès triat una de més incorrecta, patiria conseqüències negatives. Per tant, només una opció era la correcta i la visió de llibertat era falsa.
Per concloure diu que la idea que els homes són lliures només es refereix a que, potser si que tenen control sobre el que fan i saben i són conscients d’allò però no pensen en tot el que els ha determinat en triar una opció. Ell defensa un determinisme on, per exemple, l’home es guía per naturalesa, seguint els seus apetits, etc.

Jo estic en part d’acord i en part en contra amb aquesta idea. Per començar, reconec i accepto que estem determinats per una sèrie d’elements que ens envolten. Estem determinats per la nostra naturalesa i fins un cert punt pels sentits; també ens determina la nostra societat, riqueza, educación, etc.
Fins aquest punt comparteixo amb ell aquesta idea. D’altra banda, pensó que tot i això, som fins a certa part lliures. Tot i que estem influenciats per tot això, si ens desfem dels nostres prejudicis, fent servir la raó ens podem desfer del que ens determina. A partir de la raó, podem escollir el nostre propi camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada