En busca del món intel·ligible

Text 2 -Vaig a explicar-vos-ho. Els filòsofs, en veure que la seva ànima està veritablement lligada i enganxada al cos, i forçada a considerar els objectes per mitjà del cos, com a través d'una presó fosca, i no per si mateixa, coneixen perfectament que la força d'aquest llaç corporal consisteix en les passions, que fan que l'ànima mateixa encadenada contribueixi a prémer la lligadura. Coneixen també que la filosofia, en apoderar-se de l'ànima en aquest estat, la consola dolçament i intenta deslligar-la, fent veure que els ulls del cos pateixen nombroses il·lusions, el mateix que les orelles i que tots els altres sentits; i l'adverteix que no ha de fer d'ells altre ús que aquell a què obliga la necessitat, i la aconsella que es tanqui i es reculli en si mateixa, que no cregui en un altre testimoni que en el seu propi, després d'haver examinat dins de si mateixa el que cada cosa és en la seva essència; ... Ara bé, el que ella examina pels sentits és sensible i visible, i el que veu per si mateixa és invisible i intel·ligible. L'ànima del veritable filòsof, persuadida que no s'ha d'oposar a la seva llibertat, renúncia, tant com li és possible, als plaers, als desitjos, a les tristeses, als temors, perquè sap que, després dels grans plaers, dels grans temors, de les extremes tristeses i dels extrems desitjos, no només experimenta els mals sensibles, que tothom coneix, com ara les malalties o la pèrdua de béns, sinó el més gran i íntim de tots els mals... Plató, Fedó, 60

En aquest text Plató explica com a partir de la raó ens podem adonar que existeix una realitat immaterial (el món de les idees) i ens hi podem apropar si seguim el camí correcte.
Dins el text, el filòsof diu que la nostra ànima es troba dins un cos obligada a viure en un món on no pertany i els desitjos i passions corporals l'únic que fan és allunyar-nos més del món intel·ligible. Llavors afegeix que gràcies a la filosofia podem adonar-nos que els sentits només ens mostren el món sensible, no el veritable món de les idees. Després d'això, hem de renunciar al que ens lliga al món material, és a dir, als plaers i el desig; això ens faria ser més a prop de les idees inmaterials i immortals.

Quan Plató diu que cada cosa és en la seva essència, afirma que tots els objectes participen d'una idea, és a dir, contenen en la seva base el món intel·ligible. Amb essència és refereix a aquelles idees que em de buscar per ascendir al món intel·ligible.
En canvi, amb sensible Plató es refereix a tot allò material que trobem a partir dels sentits, allò que hem de rebutjar.
Altra vegada, Plató es refereix amb la paraula "intel·ligible" al món de les idees, immortal i inmaterial.
En poques paraules, Plató explica que amb els sentits podem percebre un món inferior i material però que només amb l'ús de la raó podem aspirar a un món superior, el món de les idees.