Què és just?

Ara acabem la investigació que hem començat en la creença que si provàvem de veure la justícia en qualsevol cosa més gran que la tingui en si, aleshores veurem més fàcilment què és en un

individu concret. I aquesta cosa més gran ens semblà que era la ciutat, i vet aquí que l’hem edificada amb la màxima excel·lència possible, perquè sabem bé que la justícia es troba en una ciutat bona.

Doncs, el que allà hem vist, traslladem-ho a l’individu. [...]

—Ara bé —vaig fer—, quan d’una cosa en prediquem que és el mateix que una altra, tant se

val que sigui més gran o més petita, entenem que li és semblant o que li és dissemblant en allò en

què tal cosa es predica?

—Semblant —va dir ell.

—Doncs l’home just no diferirà en res de la ciutat justa en allò que és la forma essencial de la

justícia, sinó que li serà igual.

—Igual —va dir ell.

—I tanmateix la ciutat ens sembla certament justa perquè dins d’aquesta hi havia tres llinatges

de naturaleses que feien cadascuna la seva comesa: i ens semblà temperada, coratjosa i prudent per

altres determinades condicions i qualitats d’aquests mateixos llinatges.

—És veritat —va dir.

—Doncs, bon amic, considerarem que l’individu que tingui aquests mateixos elements a la

seva ànima es mereixerà amb raó els mateixos qualificatius que la ciutat quan aquests elements

tinguin les mateixes condicions que les d’aquella.

—És totalment indiscutible —va dir.

                                                                                                                                    PLATÓ, La república, Llibre IV

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Per començar, el text explica que per poder trobar la justícia individual primer ens hem de fixar en la més gran, la de la comunitat, és a dir, la ciutat i després aplicar-la a la individual.

D’altra banda, diu que perquè una ciutat sigui justa, cadascú ha de fer el que li correspon per naturalesa. Amb això es refereix a les tres classes d’homes on dominen diferents qualitats, la temprança, el valor i la prudència que els fan adequats a la tasca que els pertoca per justícia.

Per acabar, com es diu abans, el principi de ciutat justa s’ha d’aplicar a l’ànima. Per tant, un individu és just si les diferents parts o elements de la seva ànima es distribueixen i adeqüen a la seva tasca de la mateixa manera que a la ciutat.

     2. Explica el significat els següents termes:

     a)Llinatges: les tres clases socials (governants, guardians, productors).

     b)Temperada: que domina els plaers i els desitjos.

3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Plató, de la frase següent del text: «l’home just no diferirà en res de la ciutat justa en allò que és la forma essencial de la justícia, sinó que li serà igual».

Abans que res cal explicar què és el que li dona la qualitat de justícia a una ciutat. Una ciutat és justa quan  cadascú fa allò propi per naturalesa. Dit això, dins una ciutat es troben 3 classes socials diferents associades a diferents virtuts que els fan adequats per unes o altres activitats. La prudència és la propietat que més domina en governants i filòsofs; el valor, a més d’ésser present també en els governants, domina més dins els guardians; per últim, la temprança domina sobre els productors i és present a les altres classes socials. Així, quan cadascú fa el que els pertoca segons la virtut que domina, es tracta d’una ciutat justa.

En aquest moment es pot comparar la ciutat amb l’individu perquè, com a la ciutat, l’ànima es divideix en tres parts. La primera part, l’ànima racional està associada a la prudència i per tant als governants; l’ànima irascible s’associa al valor i als guardians i l’ànima concupiscible està relacionada amb temprança i els productors.

Com diu la frase del text, l’home just no diferirà de la ciutat justa. Per tant, un individu és just si a la seva ànima hi domina la part racional.

     4. Compareu la concepció de Plató sobre el paper de la raó en el coneixement amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

La concepció de Plató es pot comparar amb la dels sofistes.

Plató diu que el coneixement només es pot adquirir a partir de la raó. Al contrari dels sofistes, Plató creu en un coneixement veritable que existeix en el món de les idees i que considera que vam oblidar quan la nostra ànima va caure en el món material. Diu que ens podem apropar i fins i tot accedir a aquest coneixement a partir de la raó.

D’altra banda, els sofistes eren relativistes i per tant no creien en un coneixement veritable. En canvi, feien servir la raó dins la retòrica on raonaven i defensaven el punt de vista que els hi era positiu i no el que consideraven veritable.

Plató diferenciava entre el món material (sensible) i el de les idees (material). Ell defensa que podem tenir diferents nivells de coneixement. El nivel més baix és de la opinió, que es basa plenament en els sentits per reconèixer la realitat; tot seguit es troba la creença, que també es basa en els sentits però amb un sentit de raó. En aquest punt segueix el camí de la raó on es troba la ciència com ara les matemàtiques i per últim el saber relacionat amb la dialèctica.

Plató fa servir la dialèctica per apropar-se al coneixement veritable en el món de les idees.

En canvi els sofistes ensenyaven la retòrica i l’oratòria per defensar els seus arguments, encara que no fossin certs.

     5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És més important que una societat garanteixi la seguretat i els béns materials que calen per a sobreviure a cadascun dels seus membres, que no pas que els garanteixi la llibertat.» Responeu d’una manera raonada.

Jo entenc aquesta frase de la següent manera. La total llibertat significa que no es podrien garantir els bens essencials, ja que no hi hauria l’organització que permetria garantir aquests drets als seus habitants. Així, Plató pensa que cadascú ha de complir la seva funció abans que fer allò que un vol per a que funcioni la ciutat.

En la meva opinió, aquest d’una certa manera d’acord a l’enunciat però només en un context econòmic. Penso que dins l’economia no es pot dotar d’una llibertat total perquè sinó aquesta s’adreçaria a obtenir el màxim de diners possible i això portaria a diferents problemes: no es tindrien en compte els drets dels treballadors, ni l’efecte sobre el medi ambient ni es pensaria en els més empobrits, el que desembocaria en un gran desastre.

D’altra banda, en tots els altres aspectes penso que la llibertat és essencial. Cadascú té un valor propi i ha de ser capaç d’escollir el seu propi camí i decisions sense que ningú el controli. Al contrari de Plató, jo crec que tots hem de tenir l’oportunitat de controlar la nostra realitat a partir de la democràcia.

Dit això, penso que la llibertat és compatible amb la garantia de la seguretat i els béns necessaris de cadascú i que els dos són essencials per aconseguir una societat justa on tothom pot ser lliure sense perjudicar als del seu voltant.