El coneixement de John Locke: les idees innates

Comenta el següent text de Locke.

No hi ha principis innats en la ment. No hi ha una opinió més comunament acceptada que la que estableix que hi ha certs principis, tant especulatius com pràctics (es parla tant dels uns com dels altres), universalment admesos per la humanitat, fet pel qual s’argumenta que es tracta d’impressions permanents que reben les ànimes dels homes en el primer moment de la seva existència, i que, d’una forma tan necessària com real, porten quan arriben al món, tal com passa amb qualsevol facultat inherent a l’ànima. Aquest argument, extret de l’assentiment universal, té l’inconvenient següent: que encara que de fet fos cert que hi ha veritats admeses per tota la humanitat, això no provaria que fossin innates, mentre hi pugui haver una altra forma de mostrar com han arribat els homes a tenir aquest acord universal en allò que tots admeten; cosa que em penso que es pot fer. Però el pitjor és que aquest argument de l’assentiment universal, que s’utilitza per a provar principis innats, segons el meu parer demostra que no hi ha cap principi d’aquesta mena: perquè no hi ha cap principi al qual la humanitat assenteixi d’una manera universal. John Locke. Assaig sobre l’enteniment humà, llibre I, capítol II

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

En aquest text Locke vol argumentar per què no existeixen les idees innates. Comença dient que hi ha coneixements acceptats universalment i que per això molts pensen que naixem amb aquestes idees. Llavors ell rebutja aquest argument perquè l’existència de principis universalment acceptats no demostra que siguin innats. Locke proposa que potser es pot trobar una altra raó lògica per explicar aquest fet. Per acabar, afegeix que una altra raó per no creure en les idees innates és que ni tan sols existeix una idea amb la que absolutament tota la humanitat estigui d’acord.

Si no existeixen aquests principis, i segons Locke no ho fan, tampoc poden existir les idees innates.

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: «principis pràctics» i «assentiment universal».

• Principis pràctics: judicis que descriuen la conducta a la que s’ha de sotmetre un ésser racional.
• Assentiment universal: principis acceptats per tota la humanitat.

Expliqueu el sentit de la frase següent del text i els diferents arguments que Locke ofereix per a justificar-la: «No hi ha principis innats en la ment». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Amb aquesta frase Locke mostra el seu rebuig cap a l’innatisme. L’innatisme és l’afirmació de que dins l’ésser humà existeixen algunes idees des del naixement abans de qualsevol tipus d’experiència.

Abans de proposar els diferents arguments en contra d’aquesta idea, Locke explica per què uns la defensen. Diu que és acceptat per molts que existeixen idees acceptades universalment per tothom. Per tant, si existeixen aquests universals, és lògic pensar que l’única manera de que existeixin és que els adquirim abans de néixer, és a dir, que existeixin les idees innates.

A partir d’aquí Locke aporta diferents arguments per refutar aquesta idea:

• Falta d’un acord: Primer diu que realment no hi ha principis acceptats universalment. Si els principis realment són innats haurien de ser acceptats per tothom; per tant no existeixen les idees innates.
• Falta de coneixement: Locke explica que els nens petits, per exemple, no poden concebre aquests coneixements innats perquè no tenen la suficient informació per entendre’ls.
• Reconeixement: a més, si existissin principis innats, tothom seria conscient que els posseïm. Al contrari, dins la nostra experiència podem veure que no som conscients d’aquests principis, així que no poden existir.
• L’educació: si existissin principis innats, aquestes idees en concret no caldria ensenyar-les a partir de l’educació, perquè s’haurien de descobrir un cop naixem. La realitat és que tots aquests principis que pensem que hem adquirit quan naixem són en realitats apresos a partir de l’eduació, com la concepció de Déu, el món, etc.
• Salt temporal: si les idees són innates, com és que fins molt més tard no s’aprenen? Formen una part posterior al desenvolupament del coneixement, així que no són innates.
• Sobrepoblació: segons Locke, si les idees són innates hi hauria una quantitat exagerada d’idees en tota la població com per imaginar que existeixen.
• Classificació: si existissin principis innats, seria senzill distingir-los dels no innats, el que no és possible, pel que no existeixen.

A partir de tots aquests arguments Locke defensa la idea de que no existeixen les idees innates.

A continuació mostro un video sobre altres aspectes de la filosofia de John Locke:

Compareu la concepció de Locke sobre el paper dels sentits en la fonamentació del coneixement amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

La concepció de Locke sobre el paper dels sentits en la fonamentació del coneixement es pot comparar amb Descartes, un conegut filòsof racionalista.

Per començar els dos filòsofs coincideixen en que els sentits ens ajuden a recopilar informació del nostre entorn.  També creuen que tot el que coneixem a partir de la raó i la nostra ment, és real.

Des d’aquí es pot començar a destacar les seves diferències. Locke pensa que des que naixem adquirim coneixements observant el món, a partir de l’experiència. Per això Locke defensa una posició empirista. Ell diu que els sentits són la primera font del coneixement i que l’experiència dins la nostra vida a partir dels sentits ens porta cap el coneixement.

En canvi, Descartes pensa que els sentits ens enganyen perquè el coneixement que ens aporten no sempre és veritat. Aquest filòsof creu que les bases d’on extraiem el coneixement no són correctes i per això vol trobar una bona base. Pensa que es pot dubtar de tot, com ara l’existència, el món físic i tot el que ens aporten els sentits. Llavors, a partir de la raó i no dels sentits busca un coneixement que considera cert, és un autor racionalista. 

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Per a saber si la filòsofa Judith Butler va néixer abans que la filòsofa Martha Nussbaum em cal investigar empíricament com és el món; ara bé, per a saber que l’afirmació “Si una persona va néixer abans que una altra, aleshores la segona va néixer després que la primera” és veritat, no em cal mirar com és el món. Per tant, hi ha afirmacions que puc saber que són veritat sense necessitat de cap experiència, i això vol dir que les he de conèixer de manera innata.» Responeu d’una manera raonada.

Jo estic en desacord amb aquesta afirmació. Comparteixo amb Locke la postura que diu que no existeixen les idees innates; sense cap educació ni visió del món no som capaços de comprendre que si una persona neix abans que una altra, la segona neix després de la primera. A partir de l’observació i de l’experiència som capaços d’entendre aquesta afirmació. 

De totes maneres, tot i que no calgués observar directament aquest fet per entendre’l, si que cal partir de l’experiència interna (la raó). La raó ens permet conèixer aquesta afirmació sense haver partit de cap idea innata.