Hume: la idea de la casualitat

Estem determinats a suposar que el futur s’assembla al passat únicament pel costum. Quan veig una bola de billar que es mou cap a una altra, la meva ment es veu immediatament portada per l’hàbit al seu efecte habitual, i s’anticipa a la vista concebent el moviment de la segona bola. No hi ha res en aquests objectes, considerats abstractament i de forma independent de l’experiència, que em condueixi a treure una conclusió com aquesta; i fins i tot després d’haver tingut experiència de molts efectes repetits d’aquesta classe, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada. Els poders pels quals actuen els cossos ens són completament desconeguts. Només percebem les seves qualitats sensibles: i quina raó tenim per pensar que els mateixos poders estaran sempre conjuntats amb les mateixes qualitats sensibles?

David HUME. Resum del tractat de la naturalesa humana

Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules).

En aquest text Hume explica que el nostre coneixement del present es basa en el del passat. A partir de relacions causa-efecte que observem seguidament, preveiem que quan es torni a donar la mateixa causa tindrà lloc el mateix efecte. Si observéssim aquest fet per primera vegada, res ens podria indicar què passaria. Per tant, com podem estar segurs de que passarà el mateix?

Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): a) «poders pels quals actuen els cossos» b) «qualitats sensibles»

• Poders pels quals actuen els cossos: les lleis o forces que fan que els objectes actuïn o responguin d’una manera.
• Qualitats sensibles: característiques que podem observar amb l’experiència d’un objecte. Reacció o resposta de l’objecte causada pels “poders pels quals actuen els cossos”

Per què diu Hume que «no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada»? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.

Hume diu això perquè creu que mai es pot demostrar que si té lloc una causa ha de tenir lloc una conseqüència o aquesta serà igual a la que s’hagi donat anteriorment.

Davant aquest fet Hume planteja la idea de la casualitat entre la causa i l’efecte. Per comprovar si aquesta idea és correcta, l’analitza i conclou que no és correcta. Per negar aquesta idea, fa servir el seu criteri de veritat (només són vàlides aquelles idees que són confirmades per alguna impressió).  Hume diu que els poders pels quals actuen els cossos ens són desconeguts, no percebem les seves qualitats sensibles. Per tant no podem demostrar que un fet sigui causat per un altre, és a dir, no podem demostrar una connexió entre un fet A i un fet B (per exemple, encendre foc i l’aigua bullint). Això ens mostra l’empirisme de Hume, ja que no percebem les seves qualitats sensibles.

Hume explica per què tothom dona per vàlida la relació de casualitat. Diu que la ment segueix l’hàbit al seu efecte habitual. La nostra experiència ens porta a dir que si succeeix A, també succeirà B. En aquest moment Hume diferencia creença i demostració. Encara que creiem que sortirà el sol, no ho podem demostrar.

Però Hume diferencia entre les qüestions de fet i les relacions d’idees. Les primeres són les afirmacions que fem sobre fets experimentals, on la demostració és a posteriori i gairebé sempre impossible si parlem del futur (idea de la casualitat). Quan parlem de relacions d’idees ens referim a raonaments matemàtics o lògics, on sempre és possible la demostració lògica.

En el següent video s'expliquen diferents aspectes de la filosofia de Hume:

Compareu la concepció de Hume del coneixement empíric (o coneixement pels sentits) amb una altra concepció del coneixement empíric que es pugui trobar en la història del pensament.

La concepció de Locke sobre el paper dels sentits en la fonamentació del coneixement es pot comparar amb Hume, els dos són uns dels màxims representants de l’empirisme.

John Locke explica que tots els nostres coneixements provenen de l’experiència, tant externa (a partir dels sentits) com interna (a partir de la raó). Rebutjant la teoria de les idees innates, Locke diu que naixem com un full en blanc que es va escrivint a partir de la nostra experiència. En comptes de deduir, per exemple, que Déu existeix a partir d’un sol raonament, explica que a partir de la nostra experiència podem apreciar conseqüències de la seva existència, com ara l’aire, així demostrant la seva existència.

Hume també és un filòsof empirista. La seva filosofia és inspirada per l’empirisme de Locke. Hume vol reduir els principis racionals a associacions d’idees que l’hàbit reforça. Això vol dir que les lleis científiques només ho són quan l’experiència confirma que són certes. Els cosos només són grups de sensacions (fenomenisme).

Per tant, els dos estudien els fets i les experiències creuen que la font del coneixement és la percepció i l’experiència (intuició a partir dels sentits). Per defensar l’empirisme els dos autors neguen les idees innates. Per donar per cert un coneixement, defensen que s’ha d’observar amb els sentits. Per acabar, pensen que el que determina que el coneixement sigui fals o cert és la manera en que el construïm.

Creieu que Hume té raó quan defensa que no es pot demostrar racionalment que el futur s’ha d’assemblar al passat? Raoneu la resposta.

Jo estic en part desacord i en part d’acord amb aquesta afirmació. És cert que a vegades no es pot demostrar que el futur s’ha d’assemblar al passat, en alguns aspectes que no es poden controlar o comprovar al 100%. Aquí podríem trobar exemples com el llançament un dau, on potser trobem el mateix resultat per casualitat. A més, pot ser que dos fets que pensem que estan relacionats, no ho estiguin en realitat. Per tant, no podem saber si un efecte sorgirà d’una causa si l’enllaç causa-efecte no s’ha analitzat, demostrat o trobat.

Tot i això, penso que en la majoria de casos el futur s’assembla al passat. Això s’aplica a les lleis científiques, com l’aigua que bull a 100º. La majoria de vegades podem establir el per què de l’enllaç entre la causa i l’efecte i el podem explicar racionalment. En aquests casos, podem saber que succeirà.

En el següent video de la sèrie "Merlí", el professor de la filosofia explica el coneixement de Hume.